TEATRE APLICAT: UNA EINA MÉS A L’AULA

El terme “Teatre aplicat” descriu una realitat relativament nova dins els paradigmes educatius, i suposa una passa més en la tasca de totes aquelles persones que creuen que el teatre hauria de formar part del curriculum escolar com a eina motivacional.

 “Teatre aplicat” descriu qualsevol ús de tècniques o processos teatrals que serveixin per generar aprenentatge entorn a altres realitats, temàtiques o continguts no pròpiament teatrals.

En els darrers anys, s’ha produït un auge en l’ús del teatre aplicat com a eina motivacional dins l’educació, però encara existeix molt de desconeixement en la comunitat docent sobre les grandíssimes possibilitats que el teatre por aportar com a estrategia didáctica. La pedagogía teatral és una disciplina tan ampla que es converteix en una font tan quasi infinita de recursos per a dinamitzar l’ensenyança i l’aprenentatge.

Un altre avantatge significatiu del teatre aplicat és la seva capacitat per despertar l’interès dels estudiants. El teatre és cos, veu i ment, i la naturalesa interactiva i divertida de les activitats teatrals pot captar l’atenció de l’alumnat, fent que l’aprenentatge sigui més atractiu. A més, les lliçons apreses a través del teatre tendeixen a ser recordades durant més temps, perquè el teatre és un gran generador d’experiències, i les experiències viscudes es queden gravades a la memòria.

Però… pel simple fet de muntar una obra de teatre ja estic fent teatre aplicat? La meva resposta (podria generar-se un llarg, intens i productiu debat en torn a aquesta qüestió) és NO. NO. Fer una obra de teatre no és fer teatre aplicat. Fer una obra de teatre és fer una obra de teatre. Fer una obra de teatre té relació amb la representació final, amb la comunicació entre actors i públic, mentres que el teatre aplicat es relaciona amb l’experiència dels participants (Way, 1967)[1] Les obres de teatre cerquen un resultat i el teatre aplicat ser centra en el procés.

El que sí entraria dins el teatre aplicat és, per exemple, creant una obra de teatre amb la classe en base a un contingut, anem a posar un exemple: els planetes. Es podria proposar a l’alumnat que creàs una escena teatral a la qual s’ha de fer un viatge pels planetes del sistema solar, com a exercici de classe, i anar organitzant les seves idees mentres feis teatre.

No obstant, el teatre aplicat és una disciplina molt més alta. I per intentar ampliar les seves fronteres proposo aquí algunes dinàmiques teatrals senzilles per tractar la mateixa temàtica: els planetes.

1. DINÀMIQUES AMB EL COS

Se li entrega a l’alumnat una il·lutració del sistema solar, se fan grups i sels dona un temps determinat per crear-lo amb els seus cossos. Una vegada l’han creat, poden moure-re’s en l’òrbita en què es mouen els planetes. Amb aquesta representación se poden treballar altres conceptes: eclipsi, rotació sobre l’eix, distàncies al sol i conseqüències, satel·lits, meteorits…

2. DINÀMIQUES AMB LA VEU

Per afiançar el coneixement, se pot establir que en determinats moments, l’alumnat hagi de dir alguna paraula, frase o llista en veu alta. Si tenen relació amb el contingut i el moviment, serà més fàcil de recordar. Per posar un exemple concret, se pot simular un passeig en una nau espacial amb una persona que fa de guía.

3. DINÀMIQUES AMB LA MENT

Es podrien integrar aspectes més complexes, com calcular la velocitat a la que orbita cada planeta entorn al Sol, i aplicar-los a la representació teatral.

En resum, la utilització del teatre aplicat a l’educació com a eina motivacional pot canviar la manera en què els alumnes perceben i participen en el procés d’aprenentatge. El fet de viure experiències simulades facilita la comprensió de la realitat i ens ajuda a créixer com a persones.

[1] WAY, B. (1967) Development Through Drama. London: Longman.