AGUERRIDES. DRETS PER A LA IGUALTAT

En aquest procés d’investigació la meva ment va generant idees i dinàmiques a les quals aplicar el teatre com a eina educativa, com a generador d’experiència d’impacte que puguin deixar en l’alumnat una petjada que tengui en compte en el seu desenvolupament vital.

I he de confessar que amb el projecte “Aguerrides. Drets per a la igualtat”, impulsat per “Metges del món”, l’aprenentatge propi i el de meu alumnat no ens va deixar indiferents.

Tot va començar amb una trucada de “Metges del món”. Estaven cercant algú que pogués impartir un taller de teatre social a un institut per tractar unes temàtiques que saben que existeixen, però que desconeixem: la feminització de la pobresa i els abusos que pateixen les dones que fugen de països amb conflictes bèlics o geopolítics, realitat ambdués que fan més gran les injustícies en les dones del Sud global que no pas en les del Nord global.

Vos demanareu: què és la feminització de la pobresa? Idò és una realitat del sistema patriarcal, que empeny les dones cap a la pobresa per tal que estiguin en situación de vulnerabilitat i poder aprofitar-se d’elles. Segons estudis, el 70% dels pobres del món són dones. Segueix havent països on les dones no poden tenir el seu propi compte bancari, països on es capten dones per dur-les enganydes a països avançats amb l’esperança d’un treball, i que acaben forçades a prostutuir-se o en xarxes d’explotació laboral relacionades amb la neteja de la llar o la cura cap a persones dependents. Per no xerrar dels països als quals es segueix obligant les nines a casar-se contra la seva voluntat, o sancionant de manera desigual la mateixa acció en funció de si la fa una dona o la fa un home.

Vaig tenir la sort de poder impartir-lo a dos cursos de Batxiller Artístic de l’IES Josep Maria Llompart de Palma, i se’m plantejava el següent dilema: està preparat l’alumnat per rebre la crua realitat. Perquè avui en dia la societat té la pell molt fina quan als seus fills els xerren de temes com protitució, violacions, segrests, abusos… és a dir, quan se’ls xerra d’una realitat que segueix generant molt de patiment en el món. Però el cert és que a través del teatre educatiu, del teatre coma a eina de concienciació, del teatre com a projecció de la realitat, vàrem viure un taller ple d’emocions, amb rialles, i plors, amb escenes creades pel propi alumnat que ens va posar la pell de gallina, però que va fer que cada persona de les participants sortís amb un conciencia molt més gran sobre la necessitat de criticar les desigualtats i les injustícies.

Nelson Mandela va dir que l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món. Paulo Freire va puntualitzar que l’educació no canvia el món, sinó les persones que canviaran el món. A mi personalment el món educatiu em canvia, em remou, em preocupa, m’inspira, i amb la meva feina, intent precisamente que cadascún de noltros sigui millor persona amb cada passa que donam i tant de dolor que fer desaparèixer. Mentrestant, siguem AGUERRIDES.